Era per veure i fa pensar

Sr. Martínez (Batle de Ciutat):

He quedat sorprès per la seva reacció (segons informació escrita) en rebutjar la vestimenta de presa que li va entregar la regidora i portaveu del grup polític Podemos del Consistori que vosté presideix, com a record del petit cautiveri que va sofrir en ser detinguda per l’exèrcit Israelià quan intentava arribar a Gaza amb la «flotilla».

Naturalment, vostè tenia tot el dret en no acceptar-la, i encara sort que no la va tirar en terra com va fer una autoritat d’escala superior a nivell comunitari, amb un retrat que no era del seu gust.

Ara bé, crec que no és el cas i poc favor li fa, menysprear el «modus vivendi» de na Lucia Muñoz, qualificant-la de «viure del cuento» (conte), tenint en compte que aquest «modus vivendi» és el mateix del que depèn Vd Sr Batle, doncs en el meu entendre i tal como insinúa Vd, actualment la política és un «cuento» (conte) si la comparem amb el seu origen o finalitat conceptual en origen, la polis.

Creu realmente Sr Batle, que deixant a part la regidora del cas i veient l’estat en que es troba la Ciutat, la resta de regidors amb responsabilitat directa en el dia-dia, tot i sen presents (no vol dir fen feina) justifican el sou que cobren? (El dia que vulgui, puc mostrar-li les mancances i incumpliments, no sols de la nova normativa cívica, sino també de les que ja existien). No hagués estat mes correcte aplicar el reglament que suposo existeix, en lloc de menysprear-la com a persona? (Consti que no soc de la seva roda).

Vull dir, política per mi és viure un conte (cuento) doncs cada ideología partidista la remena i s’han aprofita segons els seus interessos i conveniencies, és a dir li posa un preu final, que repercuteix directa o indirectament en els ciutadans i no sempre en el seu benefici o aprofitament.

La política per si mateixa és necesaria i no és un «cuento», si ho és el resultat de les aplicacions que fan d’ella els polítics de torn.