Un psicòleg

Gustav Gilbert va ser un psicòleg americà d’origen jueu austríac, que, com a tal, parlava perfectament l’alemany i que, formant part de l’exèrcit americà, va exercir la seva professió durant el judici de Nuremberg, i que es va entrevistar pràcticament cada dia a les seves cel·les amb els principal dirigents nazis acusats en aquell procés: Göring, Frank, Kaltenbrunner, Ribbentrop, Jodl,etc.

Va escriure un llibre en anglès amb les seves experiències titulat Diari de Nuremberg, traduït a l’alemany com a Nürnberg Tagebuch, però per desgràcia no traduït a cap llengua llatina, cosa que fa difícil o molest el seu accés, per als qui no dominam cap d’aquestes dues llengües. El problema que es plantejava Gilbert era el de les motivacions dels nazis per a dur a terme l’Holocaust. I la resposta que dona és que va ser la por, l’amenaça al seu mode de vida, induïda des dalt per la propaganda nazi, la que va fer que el poble alemany cometés o toleràs aquells terribles crims.

I ara veim que està passant el mateix a Israel, on la majoria de ciutadans, sembla, adopten una actitud indiferent davant el genocidi palestí que està cometent el seu govern, perquè consideren, manipulats per una intensa propaganda des del poder, que el seu país i el seu mode de vida estan en perill.

És curiós que Gilbert, parlant amb Rudolf Höss, comandant del camp d’Auschwitz, li digués que era difícil de creure que només en tres anys es poguessin assassinar sis milions de persones, i la resposta de Höss va ser que no, que un tren amb deu mil presoners soviètics, per exemple, amb unes hores havia quedat eliminat. L’únic problema era que els crematoris no donaven l’abast. O sigui que no només eren els jueus els assassinats, sinó també molts de soldats soviètics.

Tot això ens adverteix dels perills d’induir la por a la població, com és ara la por a una guerra imminent, per la propaganda dels governs, que pot dur tan terribles conseqüències.