Opinió

Em pareixen bé les manifestacions d’uns ciutadans conscienciats amb el què passa a Gaza. Es clar que sempre una minoria d’energúmens exaltats aprofiten un esdeveniment com ara la Vuelta per pertorbar l’esperit que vol ésser pacífic d’una protesta totalment justificada. Ens hem avesat a viure dins un tal confort que sembla que les imatges quotidianes que ens arriben de Gaza ja no ens provoquin ni el rebuig ni la pena que tocaria. A mi m’agrada molt el ciclisme perquè em recorda la meva infantesa feliç quan amb la meva família pujàven als ports dels Pirineus per veure passar aquella «serp multicolor» formada pels participants al Tour (de França) que aleshores eren per nosaltres uns dies d’esbarjo. En aquells temps no existia tanta tecnologia esportiva ni havia tants d’interessos econòmics perversos, sinó més humanitat. Clar que m’ha sabut greu pels ciclistes participants a aquest esdeveniment esportiu que aquests fets hagin provocat unes situacions de perill per a ells, però més greu em sap el que pateixen els habitants innocents de Gaza. Crec que la Unió Internacional Ciclista no hauria d’haver permès la participació d’un equip representant l’estat d’Israel finançat per un multimilionari sionista amic de Netanyahu a la Vuelta d’Espanya.