Llum i ombres a l’article de la presidenta de PIMECO

Primer de tot, vull constatar que som defensor del petit comerç i client, quan puc, especialment del de proximitat i em sap greu la pèrdua d’aquests serveis.

L’article que vull comentar i criticar comença reconeixent que als anys 50 Mallorca era una societat on l’agricultura (juntament amb la ramaderia) i la pesca (també amb un teixit industrial i comercial) sostenien la vida de moltes famílies. Estic d’acord. Així ho expliquen els historiadors, els geògrafs i els economistes. I és coherent amb el que vaig conèixer en persona.

Continua dient, la llegada del turisme transformà aquesta realitat, en poques dècades l’illa esdevingué un destí (turístic) de referència mundial, capaç de generar prosperitat, llocs de feina, oportunitats i un model a seguir. Falta constatar que el boom turístic, amb l’arribada massiva d’estrangers i d’immigrants va alterar la vida i cultura tradicional, que va provocar l’abandonament del camp, la destrucció de territori per a la construcció d’hotels i d’infraestructures, la destrucció de paisatges, especialment a les zones costaneres, i problemes socials que s’han anat agreujant amb aquest model.

Segueix: El salt no va ser per casualitat, sinó fruit d’un model econòmic que ha demostrat una extraordinària capacitat per crear riquesa. Riquesa per a qui? Les dades econòmiques indiquen que la renda per càpita balear baixa en relació amb relació a la de altres comunitats. La desigualtat ha augmentat moltíssim.

Segueix: El salt no va ser per casualitat, sinó fruit d’un model econòmic que ha demostrat una extraordinària capacitat per crear riquesa. Riquesa per a qui? Les dades econòmiques indiquen que la renda per càpita baixa en relació amb relació a la de altres comunitats. La desigualtat ha augmentat.

Les lloances a les bondats del turisme continua mencionant els beneficis per al petit comerç... Pel que diu la premsa i pel que veig al meu barri, els negocis del petit comerç van desapareixent, els preus dels locals pugen, els paguen nous negocis dirigits als turistes (souvenirs sovint produïts en altres llocs, també prendes de roba falsificades), petits supermercats que venen alcohol a qualsevol hora, llocs de menjar ràpid i poc saludable.

Més endavant explica les amenaces que poden derivar-se del canvi de model: i que les conseqüències traumatique les pagarien sobretot les famílies que no depenen del turisme (?)

Finalment, conclusió: Mallorca no seria el que és ara sense el turisme. Difícil de rebatre aquest fet. Però una part dels residents alguns com jo, vàrem viure als anys cinquanta, opinam que el model s’ha passat de rosca i a la majoria ens està perjudicant. Malgrat n’hi hagi que diuen que si no fos pel turisme encara menjariem garroves. A la meva família menjaven cada dia i mai no vaig veure ningú que menjàs garroves. I ara veig molta de gent acudint a demanar menjar.