Posar forqueta a la milionada de turistes

O s’és més curt que unes mànigues de guardapits arregussades o la immediatesa de la cobdícia de poder o de duros les mengen el cervell, però no potser mai que hi hagi qualcú no se’n doni compte que massificació i saturació de turistes és un mal toc pesta per les illes i els seus habitants. 

   Setze milions al any ja és una animalada; idò bé, encara es fa propaganda per anar a pellucar més turistes i no es tanca l’entrada en pany i clau d’una punyatera vegada. Quin desbarat i quin desveri, Déu meu! Són tantes i tan clares les conseqüències nefastes, que passa d’hora el posar límits i barra de cap el nombre de turistes que poden suportar les nostres Illes, que de cada vegada són menys nostres i que amb el temps les destrossaran i les faran inhabitables pels nadius. 

   Sols peguem una ullada a alguns dels desastres que ja patim i ens costen del prebe: problemes d’aigua; les pluges i els aqüífers no donen a l’abast, i venga piscines, dutxes, caps de golf, vàters i grifons a raig i roi! I això no s’arregla per res nat del món amb dessaladores i enfondir pous. Fems a rompre, que tampoc s’arregla ni de molt amb depuradores, punts verds i ‘tirmes’. Habitatge impossible pels nadius, perquè amb més 80. 000 cases de lloguer turístic legalitzades i altre tant d’il·legals i la venda de cases a estrangers, s’ha encarit de tal manera el preu del sol i el lloguer, que el jovent i els immigrants que han vingut a fer feina no poden viure independents o han de viure acaramullats pagant preus d’escàndol, dins llorigueres. Cotxes de lloguer i que venen de fora a balquena, saturant carrers, pàrquings i carreteres que, juntament amb els milers d’avions, contaminen a les totes l’aire que hem de respirar. 

   Els illencs ens sentim amb ofegó, acoconats, agobiats i invedits... No val allò de «tots vivim del turisme», que «deixen molts de duros», que «donen feina»... Prou de xirimandangues i coverbos que sols són magarrufes de malbaratadors ·de territori, cultura, tranquil·litat, autonomia i vida; «el negoci de na Peix Frit». 

   Com tot, entre poc i massa la mesura passa, i ja és ben hora de posar límit a la capacitat d’acollida que poden aguantar les Illes i els seus habitants, que sens dubte ja l’hem sobrepassada. Fora pipellejar, posar una ‘ecotasa’ molt més forta que ajudi a returar a una mica la gentada que ve i a restaurar part de l’endemesa i dels desgavells que comporta aquesta actual sortida de botador amb la milionada descontrolada de turistes.