Ens ha deixat en Pau de Bonança

El passat 25 d’abril ens ha deixat l’amic Pau Tomàs Salvà, conegut per en Pau de Bonança, tenia 89 anys. En Pau era un exsecallador («podador»), secreter i traginer, que no tenia inconvenient en dir-ho i fins i tot n’estava orgullós, era una excel·lent font informativa. Gràcies a ell, a les primeries dels anys 50 moltes persones salvaren la vida. A causa del bloqueig internacional, molts productes no podien entrar legalment, entre ells la penicil·lina. Només a ell li fiaven la delicada i arriscada feina de la descàrrega i distribució d’uns paquetets que arribaven de nit en un llaüt amb el tub d’escapament sota l’aigua i el capirol tallat, per no fer renou i llevar noses a coberta, els descarregava, de vegades amb aigua fins a la cintura i amb la bicicleta els duia a algunes farmàcies de confiança de Ciutat, d’entre elles la de davant l’església de Sant Miquel; ell no sabia que hi havia dintre, ja que les ordres que tenia eren: «No demanis res i fes el que et diuen». Fins i tot ell als 17 anys se salvà, d’una greu inflamació que li afectava la tràquea i l’asfixiava. (Pàg. 342 de Cala Gamba. Un petit oasi a la badia de Palma, de Documenta Balear). 

 Seva és aquesta glosa autobiogràfica que me va donar: «Saps que és de llarg es camí - des Pil·larí a ses Penyes. N’he esquinçades d’espardenyes - de tant d’anar i venir» .