Mancances

Ja sé que és reiterar aquestes eternes queixes tot perquè són les mateixes mes, no les hem d’oblidar.

Comencem per l’habitatgeque s’agreuja cada dia. I no és cap monomania, sinó un mal massa salvatge.

A un país civilitzat no hi pot caber l’indigent: procurem amb tot l’esment fer fugir aquest gran pecat.

Educació i cultura, per sempre han de ser una meta sense que cap malifeta ens faci gent immadura.

Cuidem tots del medi ambient, que el problema és seriós. Si volem l’indret formós, no basta sols anar fent...

Necessitam canviar el codi de conducta en general tot per tal d’evitar el mal de la greu pesta de l’odi.

El poble avui exigeix, dels polítics, bona feina i que l’emprin bé com eina  tal com tothom es mereix.

La responsabilitat cal que sigui col·lectiva i mai per mai tan esquiva com ben sovint ha passat.