El turisme, realment una riquesa?

Quan es parla del turisme, sembla que estam parlant d’una font de riquesa sense parangó, sempre de boca dels hotelers, dels empresaris i, naturalment, dels polítics, sobretot dels de dretes.

Si anam a analitzar la situació amb lupa, veurem que, en xerrar del turisme, a les Balears no es fermen els cans amb llonganisses tal com ens volen fer creure. Per a començar, moltes empreses hoteleres de ses Illes no són nascudes aquí, són de fora d’Espanya, i endemés de crear una feina precària i molt esclava, com és tot el sector laboral de l’hoteleria, els beneficis no es queden aquí a les Illes, aquí només es queden els escassos recursos més mancats encara del que ho están, com l’aigua que, curiosament, es parla de restriccions acabada la temporada, tal vegada, per no preocupar als turistes. El mateix podem dir dels cotxes de lloguer, que venen en massa de l’estranger i ens deixen una contaminació vergonyosa endemés del deteriorament accelerat de les vies de comunicació de les quals moltes han de menester ma de metge. Que podem dir dels creuers? De quinze mil a trenta mil persones més a la capital cada vegada que colapsen els serveis de transport públics i privats i embossen els carrers de Palma i no compren res de res.

Vet aquí aquesta «gran riquesa» que ens volen fer creure que és el turisme i que no es més que una invasió pacífica que consumeix els nostres escassos recursos amb la toleráncia dels poders fáctics i dels empresaris i dels polítics i és una font de malestar, de nervis i una gran pressió demogràfica pels residents.