Ho té més difícil

Tots els experts coincideixen que la situació jurídica del jutge Llarena, després de la seva actuació de dijous dia 8 contra Puigdemont, s’ha tornat més difícil encara, ja que s’ha negat públicament a aplicar una Llei aprovada pel Parlament espanyol, i això els tribunals belgues, britànics, alemanys o suïssos que hagin de tramitar les possibles peticions d’extradició d’aquest senyor, no ho entendran i segurament ho consideraran reprovable i inadmissible.

També en el «front» intern la situació se li ha tornat més difícil, atès que s’ha girat contra el Ministeri de l’Interior del Govern espanyol de centre-esquerra i contra els mossos, que depenen també ara d’un govern d’igual tendència que l’espanyol, de centre esquerra. Té en contra també els fiscals i l’advocacia de l’Estat. El Tribunal Constitucional en aquests moments és progressista. O sigui tots el poders legítims, és a dir democràtics, que emanen directament o indirecte del poble.

Al seu costat té, és cert, els poders fàctics, els mitjans de comunicació extremistes i una part de la policia judicial, bé que no tota perquè aquesta també depèn de l’Executiu. Altres magistrats del Suprem, com en Marchena, han anat més vius semblaria i procuren no treure tant el cap defora, ara que ha començat l’intens foc creuat. Segurament Llarena és el més «pur», com dèim a Mallorca, expressió que no té res a veure amb cap classe de puresa sinó més aviat amb la ingenuïtat, i l’han posat davant per rebre els cops.

En tot cas ens trobam en una interessant situació política d’enfrontament directe entre poders fàctics i poders legítims o democràtics,i del final d’aquest lluita pot dependre una bona part del futur de la democràcia a Espanya.