El trist final dels programes educatius Vivim Plegats i Convivexits

L’any 2001 vaig poder disposar d’una excedència sense sou en la meva tasca d’orientador per poder completar els estudis sobre Resolució de Conflictes i Educació per a la Pau. Un mestre també compromès en els Drets Humans i l’Educació per a la Pau, Guillem Ramis Moneny, em va demanar si volia col·laborar amb ell. Guillem, amb molts anys de formació i d’experiència, havia presentat un projecte a la Conselleria d’Educació per introduir la convivència intercultural a les escoles. El nom: «Vivim plegats» Programa Intercultural d’Educació per a la Pau. Amb recursos personals i materials molt limitats, Guillem, Nati de Grado i jo amb un despatx amb telèfon i un ordinador amb connexió a Internet organitzàrem activitats per als centres públics i privats que s’hi apuntaren. 

Tant els mestres com l’alumnat respongueren amb entusiasme a les propostes i les activitats. Als any següents les activitats s’ampliaren amb immigrants voluntaris que feien presentacions de les seves cultures de procedència . Contactàrem amb experiències semblants a Espanya i al món, establint línies de cooperació. Especialment fructuosa va ser la cooperació amb el Programa Carta de la Terra patrocinat per la ONU. La Carta era la versió educativa de la Declaració de Río sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament. Aquesta Carta era l’eina per treballar la consciència global, el coneixement i respecte de la diversitat de les cultures, el respecte a la Natura, la classificació i reducció dels residus... Als centres que ho demanaven, organitzàvem cursets d’iniciació al tractament dels conflictes i a la mediació.

Juntament amb David Abril i Nati, vàrem poder presentar la nostra experiència a una sessió dedicada a la Carta del Fòrum Social Mundial celebrat a Porto Alegre.

A l’estiu de 2003 el PP presidit per Jaume Matas va guanyat les eleccions. La 1ª mesura que ens afectà va ser que havien de desallotjar el despatx. Provisionalment ocuparen un petit magatzem a la mateixa planta. Allà estava ordenant el material que havíem traslladat quan va arribar una dóna jove, podria ser filla meva, era la filla d’un dels nous Consellers, eivissenc, que amb altivesa es va autopresentar com la directora del Programa. Humilment li vaig oferir explicar-li la feina que feiem. Em va tallar, dient que no feia falta i que me n’anàs. Només va faltar que em mostràs una granera. Em vaig reincorporar a la meva feina, esperant temps millors. I esperant que l’experiència de «Vivim plegats» tengués continuïtat. El tarannà del nou Govern no ho permetria.

Vaig continuar estenent el meus coneixements de Resolució de conflictes i Mediació en els centres on treballava, fins a la jubilació. I vaig conèixer de primera mà els esforços del meu col·lega i amic Vicens Rullan per difondre la cultura de la Mediació i en la creació del «Convivexit», un programa per a la millora de la convivència i l’èxit (que solen anar plegats) als centres escolars. He sabut que fa poc el nou Conseller ha llevat els responsables del programa.

Sembla que la història es repeteix.