Cartas als maquinistes matiners. Imaginem canvis

La imatge que s’observa en les principals artèries que connecten els pobles de Mallorca amb Ciutat, des de les set a les nou del matí, és la d’un llarg comboi amb centenars o milers de maquinistes. Un maquinista per vagó. Aquesta estampa crec que és molt explícita de per sí. 

Què el carburant és car i escasseja és una dada prou assolida.

Què la contaminació d’aquest comboi és prou evident, basta sumar el fum de cada cotxe.

I si aconseguíssim omplir aquest cotxes amb quatre persones? S’abaratiria el cost del trajecte fins a una quarta part. Vull dir que en comptes d’omplir el dipòsit quatre vegades al mes per anar a fer feina, amb una vegada en sortiríem.

Sé que hi ha gent que a través de plataformes ho està aconseguint. Però la resta d’usuaris actua com sempre ho ha fet. Potser que aquests necessiten una empenta... o una convidada oficial.

Hem reparat que tots els partits polítics, en aquesta campanya propagandista no han aturar de parlar de «canvi». Au idò: Engeguem canvis! 

Potser que un gran canvi podria ser capgirar la oferta i la demanda política. Vull dir: fins ara els partits polítics nos ofereixen: més escoles, més serveis, més finançaments, més aules d‘interpretació... 

Imagineu- vos per un moment que poguéssim esser els ciutadans qui tinguéssim la facultat per fer peticions amb certa garantia d’esser escoltada pels nostres governants i els seus assessors, per analitzar i donar resposta positiva o negativa a través d’un retorn, com a protocol que garantís aquest canvi, posant l’èmfasi en les demandes ad-oc. Que me’n deis?

Imagineu-vos que el polític a qui correspongui, recollís aquesta proposta i senzillament, com sempre ha fet quan vol mobilitzar la població, a través de campanyes de divulgació: radio i televisió autonòmica, aconseguís dinamitzar aquest canvi de l’estampa que al principi vos mostrava, del comboi surrealista que desgraciadament ja hem normalitzat. 

Aquesta proposta, com tantes altres, no és cara, no requereix a penes inversió, només voluntat política. Però seria una resposta a la manca d’infraestructura del transport públic de la part forana, abaratir costos, descongestionar el transit... i l’aire.

Ara imaginem quatre any després: 2027...haurem vist el canvi de model? Vull imaginar que sí.