Els illencs volen viure a la nostra terra
Mariano Moragues Ribas de Pina
És ben hora de prendre decisions contundents, sense més remeulos, davant el greu problema d’habitatge que pateixen avui les Balears i especialment els joves, degut al cost del sol i el lloguer, insuportable per la majoria dels illencs, perquè si no anant vius prest haurem de tocar el corn cap a Liorna, (a on qui hi va, no torna).
El problema, (més enllà de l’espai limitat i el creixement poblacional (el més alt d’Espanya), el creen en bona part dues vessants a les que s’ha de posar peu fiter surti de llevant, surti de ponent: la proliferació de cases convertides en habitatges de lloguer turístic i la compra per part d’estrangers rics de solars i cases bàsicament de segona residència. Aquests dos fets disminueixen la disponibilitat d’habitatge pels nadius i encareixen una animalada el preu de les cases i el terreny.
El primer semestre de 2022 es disparà un 50% la venda a estrangers a un ritme de 700 cada mes; així gallet, i tocs per sa cresta i encara badarem, esperant el sant adveniment! Amb aquest ritme al 2037 la població d’estrangers a les illes seria del 39,8% i els nadius a porgar fum on puguin i ja s’arreglaran. Com digué el catedràtic de Geografia Humana Pere Antoni Salvà, estam davant un «repte inassolible» i amb la massificació turística el territori no dona més de sí. Si no aturam aquest malendreçat les illes ja no seran pels illencs. Es complirà la fatídica dita «de fora vendran els que de casa et trauran» i ens menjaran de viu en viu.
Estam parlant de una necessitat i un dret del illencs reconegut per la Constitució, d’un interès general respectable i pel sentit comú. Es diu que segons la UE no es pot restringir la compra d’habitatges per estrangers. Però això resulta injust a una realitat con la nostra, perquè significaria consentir que la majoria d’illencs estan condemnats a no poder viure a la seva terra.
Sols el fanàtics d’una economia neoliberal del mercat en contuberni amb les immobiliàries (moltíssimes d’elles en mans de companyies estrangeres), els guitzeros poden mantenir sense vergonya que l’habitatge d’un poble sigui expropiat per rics forans; ells s’ho tallen i s’ho cusen a la seva mida.
No podem consentir que el govern central, i manco l’autonòmic, mirant la feta, facin la cuca molla i es facin còmplices d’aquest espoli ! Que no venguin en romanços amb l’excusa que la UE no permet restringir, en cap circumstància, la compra d’habitatges per estrangers onsevulla, la qual cosa seria permetre una injustícia als illencs!