Carrer Nuredduna: la gran decepció

Margarita Bosch Roig

Segons estudis fets públics a la televisió fa unes setmanes, una part important de les defuncions a la C.E. Tenen com a causa la contaminació de l’aire que respiram.

La primera ciutat espanyola de la lista, com a més contaminada, era Barcelona, seguida de Madrid, Málaga i Palma de Mallorca.

Als estudis s’especulava que la millor forma d’evitar aquesta classe de mortalitat sería millorar la qualitat de l’aire augmentant la massa forestal de les citats. A més, un arbrat important és molt eficaç per refredar l’ambient en époques de calor.

Contrastem el resultats d’aquests estudis amb la recent realitat del carrer Nuredduna. Quan en començaren la reforma per llevar el tràfic rodat vaig tenir l’esperança que es duría a terme la reposició dels arbres que, durant el temps i degut a l’absència d’atenció o de l’excés d’atenció negativa han estat talats. Del darrer que en recordo la desaparició fou el de davant el supermercat Aprop (actual Eroski). Els operaris el maltractaven a voler. També se’ls esmotxa fora temps, a la primavera.

Total en falten uns quinze.

Segueixen faltant.

Fet curiós: a les àrees d’acció directe de les obres, als arbres que queden se’ls protegía les soques de forma molt vistosa i eficaç, i amb la mateixa eficâcia en tallaven les arrels si s’havía de fer síquia o forat. Davant la meva queixa, un operari hem negà el fet mentre un company, vora ell tallava tot el que podía a la síquia veina.

Ara, la manca d’aquests arbres no la supleix la vegetació de les pasteres centrals.

Dos pams de profunditat que no deixaran medrar els arbrets que s’hi han posat degut a la tela asfàltica de davall. I les plantes de cossiol ja demostren l’excés d’aigua que pateixen perque el substrat no drena.

Una altra característica del nou Nuredduna és la sospitosa falta d’ocells. Qualque colom, si, però les merles que n’abundaven ara l’eviten, i dels gorrions en destaca l’absència. I he observat que, darrerament, quan un carrer sofreix una reforma, els gorrions posteriorment l’eviten. El que afecta els ocells, a la larga, també ho patirem nosaltres.

Com també patirem, tornat a Nuredduna, la falta d’ombra als 40 graus estiuenes.

Poca gent s’asseurà als bancs, de día.

Tot això posa en evidência un cop més l’aversió cap a la natura de l’Ajuntament i altres institucions.