L’estafa dels Ciutat de Palma

Des que es va anunciar el veredicte del premi de poesia del Ciutat de Palma s’ha aixecat un rebombori considerable. El motiu? pel caràcter fraudulent de l’obra premiada en incumplir-ne les seves bases.

És tan evident que s’hauria d’impugnar el veredicte com adonar-se del disbarat que suposaria que el premi Cervantes el guanyés una obra en anglès traduïda a l’espanyol. Inimaginable!

Obra «inèdita» i «original» significa exactament això: Mai no publicada abans, i escrita en la mateixa llengua que es lliura a concurs i que, òbviament, ha de ser la mateixa que l’explicitada a les seves bases. Només cal saber llegir.

Qui vulgui veure en l’afer una qüestió lingüística (o nacional) s’equivoca. 

La cosa és molt més prosaica. Simplement, llegir bé el plec de condicions: per part del jove premiat -que va tenir una actitud clarament fraudulenta-, i per part del Jurat -incapaç d’adonar-se de l’estafa comesa en la traducció.