Gratuït

Raymonde Calbo Laffitte

«Gratuït», vet ací la paraula que els nostres governants han posat de moda: un mot simple i concret, fetitxe de les campanyes electorals. Una gran mentida! Com va dir l’escriptor francès Louis-Ferdinand Céline: «No hi ha rés gratuït en aquest món. Tot s’expia, el bé tan com el mal es paguen tard o d’hora i el bé és forçosament molt més car».  

En el marc de l’economia, el que ens ofereixen els governants amb la promesa de gratuïtat és en realitat fer assumir per part del conjunt dels contribuents la factura d’un servei que només és emprat per alguns d’ells. La gratuïtat costa car perquè afavoreix l’increment d’una demanda de servei sovint innecessària abocada a un malbaratament dels doblers dels impostos que pagam entre tots.  

Ni transports, ni concerts, ni rés ha d’ésser gratuït. Tot ha de tenir un preu, això sí, ben estudiat per a què tothom pugui gaudir dels serveis que ens posen a l’abast.  

Menys demagògia, populisme i publicitat institucional i més seny, transparència i rigor a l’hora d’administrar els nostres doblers. És l’únic prec que vull fer a aquells a qui amb il·lusió vaig donar el meu vot i que semblen oblidar que la caritat sempre més vistosa i agraïda mai pot substituir a la veritable solidaritat que requereix una política discreta però més valenta, ben pensada i amb mesures més equitatives perquè el nostre petit país sigui un lloc on imperi la justícia.