Els Mestres no som valorats

Bernat Morey Colomar

Arriben nostres companyes de mostrar Robòtica per Itàlia i el primer que ens diuen és el ben considerats que són els mestres allà. I venen de Nàpols, no de Milan. Vaja. Per que no passa aquí? Amb la Dictadura els mestres s’identificaven amb el Movimiento i tots sabem com exercien molts la seva autoritat, com el règim, abusant. Els pares actuals hem passat a massa permissivitat, com a compensació, i molts nins van sense límits. La emigració, la desestructuració social i familiar i la pèrdua del bagatge cultural i moral del clan familiar suma molt al desgavell. Tenim més estudis i formació però menys cultura i educació. Massa canvis en poc temps. La inutilitat de la classe política (5 reformes en 25 anys a qual més inútil) i la falta de dotació econòmica contribueix a nostre desprestigi. Normal que no ens suportin si posem en evidència la seva estultícia, curtor i falta de mires tot en un país de hidalgos, chulos i fantasmes on tot hom és mestre abans de mosso fa la resta. Tot hom se pensa servir per mestre quan ni sap ni vol educat als seus fills. La gent no ens valora per que no se valora i els recordem la seva falta d’autoestima. I això com s‘arregla...