Les glaceres són genèricament grans masses de gel que es desplacen lentament. A l’Antàrtida enfront del mar d’Amundsen es troba la glacera Thwaites que és excepcionalment ampla i activa. Aquest fet fa d’ella el principal aportador de gel al mar i un potencial contribuent a l’elevació del nivell d’aquest.
Això va motivar una acurada investigació en la qual participen un centenar de científics que col·laboren amb el Centre Internacional de la Glacera Thwaites. Els resultats -plasmats en vuit projectes- són plenament descriptius i concloents.
La conca de Thwaites recull una gran massa de neu i gel continental que en arribar al mar s’endinsa dins ell, recolzant-se damunt el llit oceànic. El creixent escalfament de l’oceà Austral és causa d’entrades d’aigua marina sota aquest gegant de gel accelerant el seu desglaç. Per altre, dir que el front de la glacera és actualment retingut per una gruixuda plataforma de gel flotant al mar d’Amundsen. Per causa igualment de l’escalfament, aquesta presenta multitud de fractures que alerten d’una ruptura imminent.
En el moment del col·lapse -inicialment previst en un centenar d’anys, però que rere la investigació s’augura en menys de cinc- la gran massa de gel despresa del fons oceànic serà empesa per la resta de la glacera ja alliberada. La conseqüència és un augment sobtat de seixanta centímetres del nivell del mar a tot el planeta. Rere aquest, l’arrossegament de les conques glaçades circumdants portaria a una elevació fins als tres metres.
Es tracta d’una catàstrofe climàtica de repercussions planetàries que alerta als humans de la seva inconsciència i irresponsabilitat.
