Hi ha al fons de nosaltres com un diamant clar, translúcid, que reflecteix la llum d’un sol.

El Crist deia que el Regne de Déu és dins nosaltres, com un tresor enterrat dins el camp, com una perla de gran preu.

I els hindús afirmen que el «guru», el mestre espiritual, ha de desvetlar en els seus deixebles el vertader mestre, el mestre interior.

I igualment podríem dir que Jesús ha de desvetlar i fer créixer dins nosaltres, per la lectura, la meditació i la pregària, el Crist Interior, el Verb, sempre present al nostre fons.

És el Crist Interior el diamant translúcid de què parlàvem ?

No, el Verb, la Raó, és el Jo Suprem que il.lumina el nostre jo, però no és el nostre jo.

El jo empíric, els nostres gusts, desigs, inclinacions, caràcter, és el jo que cercam ?

No, tampoc.

Aquell de qui deia Jesús que es nega ell mateix i el segueix, el qui es modela per la raó profunda, que fa abstracció de desigs i temors particulars, de passions, i es guia per normes generals, de justícia i veritat, per la virtut, aquest és el nostre «jo veritable», el nostre jo millor, el diamant nítid i pur al fons de nosaltres finalment retrobat, capaç d’unir-se per gràcia amb la llum del Crist i la seva resplendor, o de sentir la seva proximitat.

És la «imatge de Déu» o la seva «semblança» del llibre del Gènesi, la nostra ànima en la idea de Déu, tal com surt de les seves mans, neta, immaculada, per encarnar-se en el món de la multiplicitat i la finitud,que ens mostra i cap a la qual ens estimula sempre el nostre esperit, la raó profunda.