La Constitució Espanyola al Art. 47 diu: «Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics proveiran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, regulant d’utilització del sol d’acord en l’interès general per impedir l’especulació» y més o manco diu el mateix l’Arrticle 25 de la Declaració Universal dels DDHH- i la Llei d’habitatge de les Illes. Suren dos paràmetres que per una banda deixen clar un dret i per altra banda que el Govern, en el nostre cas, ha de fer possible als illencs exercir aquest dret. Però a les Illes aquest dret s’està fent impossible exercir-lo per la majoria dels illencs, tant pel cost del m2 (a Palma 3.211 m2), com pels preus de lloguer. Estam tocant fons i en emergència en matèria d`habitatge. 

Els poders públics tenen l’obligació de regular la utilització del sol i els lloguers i impedir l’especulació, en funció de l’interès general. Una de les causes importants de l’encariment del habitatges és la compra de cases per estrangers amb gran poder adquisitiu. Una de cada tres cases son comprades per estrangers. Basta aneu pel carrer i veureu la quantitat d’immobiliàries amb uns preus que fumen en pipa. A un poble com Artà hi ha 14 immobiliàries (moltes d’elles en mans d’extrangers). Els deu darrers anys els estrangers han comprat 56.272 per residents o segones residències, amb preus per damunt del 500.000 E. Un altre factor que disminueix l’oferta d’habitatges i el seu encariment és la quantitat d`habitatges de lloguer turístic. Les conseqüències són clares i lamentables: els preus dels habitatges i dels lloguers no estàn a l’abast de la gran majoria del illencs, impossibilitat d’independització dels joves, molta gent acaramullada dins espais reduïts, treballadors i professionals que no poden treballar a les Illes per no poder accedir a un habitatge. En poques paraules: la immensa majoria dels illencs estan expulsats del mercat immobiliari i condemnats a no tenir un ca seva. És hora de òsar en marxa el que diu lArt. 2 f) de la llei d’habitatge de la nostra comunitat que diu textualmentque s’ha de «limitar l’impacte del turisme en el dret a l’habitatge».