Molts forasters arriben en pla colonialista imperialista com si els per ells indígenes fóssim quatre tutups. I els de poble encara més. I ni se n’adonen del ridícul que fan, ni ens coneixen ni ens volen conèixer. El mal tractament a una cultura mil·lenària tan rica com la mallorquina (o a qualsevol altra) no amaga més que prejudicis, curtor i complexes. Igual fan molts bobo- ciutadans. S’ha vist ben clar en les burrades amollades en front les declaracions d’ una organitzadora de l’Orgull. La senyora no volia dir el que va dir però ha mostrat els seus prejudicis. I els de poble no necessitem que ens defensin. Als curts que se pensen ser més vius per ser de Ciutat els diem bobos. Per Mallorca i amb mateixa població la quasi totalitat de dirigents, artistes i escriptors són de poble. Ciutat cada vegada fa més pena. En els pobles és on més se coneix la gent i això marca. Està be conèixer mon però per conèixer com és la gent per un petit poblet de Mallorca ja hi ha compresa tota la humanitat. I un s’acostuma a tot hom estimi com estimi. Per això amb mateix accés a cultura com passa avui, tenim més mon. No s’oblidi Senyora que quan Madrid era encara gris (i torna ser ara) i Berlín Eurovisión pardala (com ara també) per aquí ja érem internacionals. Fa milers d’anys que som enmig de per tot i estem acostumats a veure i a beure de tot. Flipats i flipades, sonades i sonats, meritos i desméritos, balconings i mamal·lufs, elefants i elefantes i tot inclosos.
