Des de sempre han existit
les vagues a tot el món
perquè sovint elles són
el remei després del crit.
Actualment, dins Espanya,
estan a l’orde del dia
ja que tenim la mania
de no emprar tota la manya.
N’hi qualcuna de més greu,
sense cap solució.
Això ja no té perdó
per tot aquest mal gens lleu.
Si el diàleg fos present,
no anirien endavant.
Mes, per ara, mentrestant,
tots passam un mal moment.
En sofrim les conseqüències
en més o manco mesura.
Per a tots, la desventura
ja no entén res de clemències.
Avui són els transportistes
i també els bons pescadors.
Sense oblidar agricultors
i molts d’altres de les llistes.
Pugen massa els carburants
fins a uns preus inassequibles
fent les feines impossibles
a tots els valents currants.
Els sindicats i el Govern,
els vertaders responsables,
que arribin a uns acceptables
acords per a aquest infern.
