Decepció amb l’estat espanyol

Dolor, decepció, indignació... Dolor pel sofriment d’un poble que ha esperat durant 47 anys en unes condicions terribles per poder viure dins un estat lliure. Dolor per cada una de les persones que veuen tancades les possibilitats d’un futur millor. Pel joves i al·lotes que s’han format (vaig ser professora d’alumnes sahrauís que estudiaven a diversos Instituts de Mallorca, acollits per famílies mallorquines) amb la il·lusió de construir un país on poguessin viure en pau i esperança... 

Però també decepció, una més, per l’actuació d’un govern del que pensàvem que podíem esperar la defensa dels drets humans i la sensibilitat amb les causes de la justícia, capaç, fins i tot, de revertir una injustícia tan greu com la comesa amb el poble sahrauí. Res d’això ha succeït.  

I indignació, molta i molt profunda, per la indiferència amb què des del govern de la nació s’ha tractat el tema. Una falta d’empatia absoluta. Ni una referència al poble sahrauí en les declaracions de la ministra portaveu ni en les poques informacions que s’han donat a la ciutadania. El Sahrauís no interessen. No interessa la seva història. No hi són.