Aquest article va dirigit per una banda, als castellanoparlants, als sud-americans, marroquins i immigrants en general, i per altra, als professors de les escoles. Segurament els forans adults, desgraciadament no faran l’esforç d’aprendre català, que per cert seria la manera més consistent d’una integració social i a la cultura mallorquina. Els nins, adolescents i joves fills de immigrants que han nascut a Mallorca o hi viuen des de petits, han tengut la sort de ser escolaritzats en la nostra llengua, que molts han après, ja es poden considerar mallorquins. Idò bé, si feu comptes viure a Mallorca, fes-me cas: no vos tanqueu dins el grup de castellanoparlants; quan estigueu amb els amics tant al pati com al carrer o vos relacioneu amb la gent, parlau en mallorquí, veureu com vos sentiran més a prop i vosaltres mateixos vos sentireu més part d’aquí, més mallorquins. I vosaltres pares de col·lectius vinguts de fora, feriu un bon favor als vostres fills si els estimulau a parlar en mallorquí amb freqüència, per obtenir el domini de dues o més llengües.
Per una part, la llengua és una senya d’identitat i afavoreix la cohesió social i una inserció que els fa més propers als nadius. Per altra banda, segons la psicolingüística i la neurologia, el bilingüisme ofereix importants avantatges a nivell mental. Fixau-vos bé en el caramull d’avantatges del que aprèn dues llengües (o més): coneix el món des de distintes perspectives cognitives i culturals, que els fa més creatius i capaços de plantejar i resoldre millor problemes complexos; el manejar dues llengües i anar canviant d’una a l’altra entrena la memòria i el control de la atenció; també amplia la capacitat perceptiva i facilita la capacitat d’anàlisi discriminant l’important del secundari. Fins i tot pareix que el cervell bilingüe desenvolupa zones de còrtex cerebral establint més connexions neuronals, que es converteixen en una reserva cognitiva per la vellesa. Els neuròlegs coincideixen a afirmar que els bilingües tenen un major resistència al deteriorament cognitiu per l’Alzheimer, una millor conservació de la memòria a curt i llarg termini i que pot endarrerir fins a cinc anys la demència enfront dels monolingües.
En poques paraules el cervell bilingüe és més resistent a l’envelliment. No desaprofiteu l’avantatge de viure a una terra que parla català i és bilingüe. L’escola fa un bon favor als castellanoparlants i als nouvinguts si fomenta l’aprenentatge del català i, a demés , contribueix a la defensa d’un valuós bé cultural, complint a més l’Art. 3 de la Constitució que mana que la nostra llengua «ha de ser objecte d’especial respecte i protecció». Parlau la nostra llengua i guanyareu molt en tots els sentits!
