Jo ben crec que és cosa sana
començar parlant del tema:
el de l’actual problema
de dita classe mitjana.
Va minvant a poc a poc,
o aviat, als anys que corren.
Els avantatges s’esborren
i no formen ja cap bloc.
Encara n’és l’esquelet
fort de la societat.
Però, molts ho han oblidat
i és seriós aquest fet.
Augmenta massa la bretxa
entre els més rics i els més pobres.
Són immorals tantes sobres
que es poden convertir en metxa.
Sols ho impedeix un miracle
de qualque déu poderós.
Ai, perquè, si així no fos,
imprevisible espectacle.
Si la crisi no ens ensenya
altra forma de regir,
massa prest veurem la fi
d’allò que era com la penya.
El món té molts de recursos
per evitar diferències
indecents en les urgències
esmentades als discursos...
Com sempre, per acabar:
amb suficient coratge
farem un món menys salvatge
on millor es pugui habitar.
