El fenomen de la gentrificació està causant, a Palma, una situació que sembla irreversible i que està acabant amb la idiosincràsia de Ciutat, a més d’estar expulsant dels barris més emblemàtics als veïns que hi han viscut des de sempre. L’afany de l’enriquiment ràpid d’uns pocs a costa del benestar de la majoria ens empeny cap a una societat cada pic més injusta amb els més desafavorits. Estam convertint Palma en una ciutat impersonal, cada vegada més pensada per als visitants, els turistes, oblidant aquella veritat que reflecteix el lema «La Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita».
La darrera amenaça pel que fa a aquest greu problema la protagonitza el solar que fins a 1975 albergava la Casa del Poble de Palma, al carrer Reina Maria Cristina. Aquest solar, així com l’edifici inaugurat fa quasi cent anys, foren una donació de l’empresari Joan March Ordines a les societats obreres de la capital balear, amb la finalitat que es fes servir com a centre social de reunions, activitats i vida cultural en col·lectiu dels treballadors palmesans i altres usuaris de l’esfera de les classes treballadores. A l’acta notarial de la donació s’especifica aquest caràcter social de la donació i també hi queda ben clar un punt molt important de l’acord entre l’empresari i les societats obreres: «El edificio Casa del Pueblo, no puede ser vendido, gravado ni hipotecado, ni destinado a objeto diferente».
L’edifici, inaugurat el gener de 1924, va seguir els seus objectius fundacionals fins que el cop d’estat militar del 36 facilità la seva presa per part de les forces falangistes, que poc abans ja havien perpetrat un atemptat amb bomba contra la Casa del Poble. Aleshores aquest indret, que fins en aquell moment havia representat la lluita obrera i la concòrdia entre les col·lectivitats socials de Palma, esdevingué centre de repressió del règim dictatorial que l’any 1975, veient-se ja en els seus darrers moments d’existència, ordenà enderrocar l’edifici al·legant deficiències en la seva estructura.
Des d’aleshores el solar de la Casa del Poble ha romàs buit, abandonat, però sempre ha representat l’esperit de lluita obrera i dels estrats més humils de la societat palmesana. Fins que ara un fons d’inversió estranger l’ha adquirit per a la construcció d’habitatges de luxe que no faran més que afavorir el problema de la gentrificació al que em referia a l’inici d’aquest escrit, contravenint, a més a més, l’esperit inicial de l’acord entre March i els treballadors de Palma.
A les institucions responsables dirigesc aquesta pregunta: ¿volem una ciutat en la qual els seus ciutadans puguin desenvolupar la seva vida amb dignitat, o pel contrari preferim que ca nostra es converteixi simplement en una factoria de fer diners per a minories formades per empresaris que només volen omplir-se més i més les butxaques, sense tenir en compte que per això han de passar per sobre dels pobres, dels que no poden lluitar per la seva dignitat i el seu dret a viure a la terra que els va veure néixer?
Volem que el solar de la Casa del Poble torni a ser de titularitat pública i que s’aprofiti per a equipaments socials, que tan necessaris són, avui en dia, a la nostra ciutat.
