Jaume Frontera. Palma
D’anys en fa més de quaranta
que a Mallorca discutim
si hem arribat en el cim
des d’on la vista s’espanta.
Limitat el territori,
ens cal fer un bon pensament
de si, a la fi, és el moment
de canviar el repertori.
Això de créixer cada any
pot ser una trampa fatal,
desastre quasi total
que només augmenti el dany.
L’aigua sempre ens és escassa,
i els queviures importats.
Prou són els anomenats
per tal de no cansar massa.
És la natura ferida
anomalia real:
lluitem tots contra aquest mal
per poc que estimem la vida.
Necessitam un turisme
de dimensions humanes
amb pretensions ufanes
sense caure en l’egoisme.
L’equilibri és necessari
per gaudir d’un bon futur
que no sigui gens obscur
ni de ningú tributari.
Petit regne dins el mar,
ja des de l’antiguitat.
Un indret molt millorat
és el que ens cal recobrar.
