Honorat Domènech Ferrer. Palma
Així era conegut, en els anys finals del franquisme, el Partit Comunista, com el «partit» per antonomàsia, ja que era, per a molts, l’agrupació clandestina més lluitadora i efectiva en el combat contra el franquisme.
Per aquell temps vaig mirar d’ingressar en el PCE, ja que compartia plenament les idees de l’eurocomunisme, que tractava de conjugar el socialisme, o sigui la propietat col.lectiva dels principals mitjans de producció, i la democràcia, a l’estil del que intentaren Dubcek a Txecoslovàquia o Allende a Xile.
Record que vaig anar a parlar amb Miquel Rosselló, que aleshores devia realitzar la funció de tria dels futurs militants, a un pis a prop del Col.legi La Salle, avui dels Jutjats. Al final, però, no em vaig decidir, per un motiu molt senzill: Perquè als comunistes,quan queien, i tots acabàvem caient tard o d’hora, els posaven més anys de presó que als altres i, sobretot, estaven molt més exposats a les tortures i maltractes a les comissaries.
Així va ser com vaig entrar dins un partit socialista dissident, aliat, però, dels comunistes, en la Junta Democràtica. I record que de vegades sentia dir als nostres dirigents, quan una operació era arriscada,«deixa-ho fer, ja ho faran els comunistes», cosa que em feia molta ràbia, i, naturalment, no acceptava. I record la persona més popular i admirada de la resistència antifranquista a Mallorca: Na Francisca Bosch. Un dia, quan es presentà el PSI, em feren llegir una part del seu programa, i record amb satisfacció que na Francisca, asseguda a la primera fila, assentia quan jo llegia amb tanta energia com podia els fulls.
Sense cap dubte anàvem cap a una situació semblant a la italiana, on el PCI era, de molt, el partit més important de l’esquerra. L’OTAN, tal vegada, i alguns països europeus, potser, no ho varen voler i afavoriren, supòs, l’emergència d’altres partits a les primeres eleccions.
Però el record del valor i l’entrega d’aquells admirables militants comunistes romandran sempre en el record, i en el sentiment d’agraïment, dels qui vàrem viure aquells anys dins la resistència antifranquista.
