Silvia Sánchez González. Palma
Tal vegada escriure aquesta carta un dia com avui, 25N, pot dur a confusió. Tal vegada escriure-ho avui pot implicar que s’interpreti exclusivament com a un crit feminista reclamant els drets de les dones. Dit això, no deixaré de fer-ho. I ho faig avui perquè la «protagonista» involuntària sí ha estat una dona, encara que el meu missatge vol anar molt més enllà.
Estic xerrant de na Mariluz Esún i el seu cas d’assetjament que aquests dies ha tornat a sortir a la premsa, després de que la sentència del judici s’hagi fet pública. Aquesta dona en realitat ens representa a tots i a totes. Ens representa en el sentit que tots ens podem trobar a una situació en la que necessitam que qualcú, preferentment aquells que cobren per això i que tenen la potestat de fer-ho, ens defensin. Ens protegeixin. Amb poques paraules, tots noltros, ara crec que molt ingènuament, creiem que a un conflicte com el que aquesta companya ha sofert, o de qualsevol altre tipus, ens trobarem recolzats per l’administració per la qual fem feina.
Idò resulta que no sempre és així. Potser que els crits d’ajuda es perdin pel camí. Potser que els que senten aquests crits els infravaloren, evidentment perquè no els hi afecta de prop. Potser també que sigui massa feina, que és més fàcil deixar que les coses evolucionin al seu ritme natural i no intervenir. Let it flow, no? Suposo que quan només et preocupen els titulars dels diaris, la propaganda política i el doblers que puguis guanyar, en lloc del benestar i la seguretat dels teus empleats, sí que et pots permetre el let it flow. Però no, la vostra passivitat implica molt més. Implica despreciar la feina de la vostra gent, els seus drets, la seva salut mental i física. Implica que qualcú està sofrint perquè tu no has dit fins aquí. Perquè no has fet la teva feina.
Avui he llegit a una article de’n Maties Vallès, fent referència a aquesta situació, més concretament a la sentència que va sortir fa un parell de dies. En ell diu que tothom té la llibertat per a enamorar-se d’una altra persona (evidentment, respectant la voluntat d’aquest). Però quan tens una feina a la qual hi ha gent depenent de tu i de les teves decisions, tu no tens llibertar per escollir si dur o no a terme les teves obligacions.
Volem una administració honesta, implicada, valenta i justa. I no ho dic només com a dona, ni com a professora, sinó com a treballadora i, sobretot, com a persona.
