Nou xiringuito tenim.
És el d’en Toni Cantó
i que, com a gran actor,
no han de mirar gaire prim.
Cuidarà de l’idioma,
castellà, per suposat.
Ell és el més adequat
per col·locar qualque coma...
D’en Cervantes, l’Institut
en serà bon ajudant
i ben prest, més endavant
esdevenir substitut.
Què n’opina l’Acadèmia
de tot aquest embolic?
Serà el panorama ric
aportant-hi la comèdia?
N’Ayuso bé el necessita
per defensar l’espanyol.
A veure si aquest bunyol
no li rebenta la fita.
Molts pensam que al castellà
no li manquen protectors,
ja que li sobren «doctors»
per aquí i més enllà.
Mentrestant, amb el seu sou
dels enemics se’n pot riure.
Durant uns anys podrà viure
sobre el matalàs més tou.
Amics, amb emoció,
cridau ben fort, de tot cor,
sense manies ni por:
visca don Toni Cantó!...