El sr. José Jaume publica, en Diario de Mallorca de dia 10 de setembre, un article titulat «Ni Religión católica ni islámica, educación laica en los colegios», en el qual preconitza que s’ensenyi a les escoles una assignatura d’història de les religions, en lloc de la religió catòlica o l’islàmica.
Diu aquest senyor que la religió ha tingut una gran importància en la configuració de la vida de tots els pobles, i hi estic d’acord, però se suposa que cada país ha tengut la seva, de religió, per això no té sentit, al meu entendre, que s’ensenyi la història de totes les religions, sinó la de la pròpia de cada país. Però, per què la història ? La religió no és una cosa del passat, sinó que està ben viva. O sigui que seguint aquest raonament i, en part, la raó adduïda pel sr. Jaume, en el nostre país s’hauria d’ensenyar la religió catòlica, amb les excepcions pertinents.
També evoca la revolució francesa i alguna altre com a fonament de la societat moderna. Però es deixa el fet més important, almenys avui després de la desaparició del socialisme a l’Europa Oriental, o sigui el capitalisme, la societat burgesa, que té una hegemonia indiscutida en el nostre món. I aquesta societat fomenta l’individualisme, el cadascú per ell i la competència entre les persones, i els valors més materials, els dels diners i l’èxit social.
I aquí hi ha el problema. L’esquerra no pot acceptar aquests valors, i si es deixa el laïcisme a lloure seran aquests els que la nostra societat imposarà naturalment, com ho vèim que passa per exemple a França, i altres països que des de fa temps promouen el laïcisme militant. Sembla més conseqüent, per tant, que l’esquerra promogui els valors de la solidaritat, la justícia i la fraternitat universal, que són els mateixos que ensenyava Jesús. Per això l’ensenyament dels principis fonamentals de la religió del Crist, de manera racional i respectuosa amb els altres, no pot ser, pens, contraproduent.
