El temps se’ns acaba

És cert que l’acord entre països per instal·lar el para-sol al punt L1 de Lagrange a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, sigui probablement l’opció menys traumàtica per reduir una temperatura que augmenta any rere any per causa de l’efecte hivernacle del CO₂. Però és necessari combinar les accions globals amb les individuals que també compten. Per exemple és rellevant evitar el consum innecessari i eliminar les emissions de CO₂, siguin de vehicles, viatges o per la repercussió en el transport de mercaderies. En aquesta mateixa línia, és molt positiu domiciliar el rebut de l’electricitat en una empresa d’energia verda sense ànim de lucre i cent per cent renovable. Alerta això sí amb els nombrosos intents de frau.

Aquestes accions són necessàries però no suficients per aturar l’encalentiment. Les emissions zero de CO₂ -fins i tot la seva absorció- juntament amb l’execució del para-sol, determinarà poder revertir la temperatura del planeta a temps. Un retard en dur a terme aquests dos punts farà més complexa la restitució climàtica, donant lloc a pèrdues irreversibles.

L’exposició d’aquests raonaments és conseqüència de les investigacions personals sobre els temes esmentats. També ve estimulada pels efectes més visibles del canvi climàtic com són els incendis, les tempestes, el desglaç i la desaparició de variades formes de vida. Igualment es té en compte l’alerta climàtica dels informes intergovernamentals de l’IPCC.

Molts comportaments de les societats suposadament civilitzades -fins i tot la línia de previsió del mateix IPCC que parla de la limitació de l’augment de temperatura a 1,5 °C i no de la seva immediata reducció tal com seria necessari- no auguren un final prometedor. La reacció dels humans haurà de ser molt més contundent si volem recuperar unes condicions climàtiques estables.

Suscríbete para seguir leyendo