Des de fa uns dies, amb rara unanimitat que fa dubtar de la bona salut de la llibertat d’expressió en els nostres països, s´està criticant Cuba perquè ha reprimit unes manifestacions de protesta contra la polìtica del Govern,cosa que es considera una falta de democràcia, com si els altres països no ho fessin i no tinguessin una policia ben entrenada per a aquestes feinotes, i uns jutges ben preparats per tancar els manifestants a la presó uns quants anys, amb l’excusa de les suposades agressionss a «l’autoritat» (com si l’autoritat no fos el poble,i no ells),sota la paraula d’un policia,res més,i cap altra prova. La paraula del ciutadà represaliat, no val res, es veu. Perquè ho diu l’agent x, te’n vas x anys a la presó. Au, i ja hi tornaràs.
Però d’allò que ningú no se’n recorda, unànimement, també, és del bloqueig americà, que ha estat i és condemnat cada any per l’Assemblea General de l’ONU, i que els ianquis continuen aplicant com si res,mortificant el poble cubà,i no fent el més mínim cas de les condemnes, dient «per aquí m’entra i per aquí me surt», en anglès, naturalment, i amb l’accent més vulgar i ordinari que troben, naturalment, també, com tenen per costum. O sigui, en castellà castís, «por mis (enormes) colchones», diguem, parlant en fi.
Si es demana llibertat de manifestació a Cuba, s’ha de demanar primer l’aixecament del bloqueig ienqui, que és la causa principal,volguda i cercada, de les dificultats del poble cubà. Aixecau el bloqueig,i després demanau als veins ço que sigui,en matèria de llibertats, tropa de cínics.
