Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Quina vergonya, cavallers!

Carles Panadès Nigorra. Palma

 La setmana passada es va produir la destitució de Serafín Carballo, Defensor del Menor de les nostres Illes i director de l’Oficina Balear per a la Defensa dels Drets de la Infància (OBIA). El motiu esgrimit per al seu cessament fou que, a partir d’una opció personal lliure i emparada per la llei (dret a la intimitat i resolució del Consell d’Europa), no s’havia vacunat contra la Covid... ni en feia comptes!

Dins quin cap de persona cap que es pugui destituir un professional tan valuós per aquest motiu? En aquest cas, què és allò que prima? Els interessos polítics? (tal volta evitar que qualque periodista o un membre de l’oposició pugui dir la seva i fer un poc de “renou” polític) O prima la llargament demostrada capacitat de la persona a l’hora de treballar per unes millors condicions assistencials per als nostres infants i les nostres famílies en risc i dificultat psicosocials? La resposta és clara: per desgràcia, una vegada més, han pesat més les raons polítiques que les necessitats de la població.

Fa més de 35 anys que faig feina a Serveis Socials i puc assegurar que Serafín Carballo és, probablement, una de les dues o tres persones que més ha fet, primer per Mallorca -com a impulsor i director del Servei d’Infància i Família (SIF), de l’IMAS- i, posteriorment, per les quatre Illes -com a Defensor del menor de Balears- per a la millora de l’atenció a infants i famílies que pateixen diferents tipus de problemàtiques psicosocials.

Amb aquest breu escrit voldria canalitzar i expressar públicament la indignació que em va produir rebre la notícia de la destitució de Serafín Carballo. La veritat és que, com més ho pens, més injusta i desafortunada em sembla la decisió presa pel nostre govern d’esquerres. ¿Què dirien, si ho hagués fet un govern de dretes? M’ho puc imaginar...

Puc donar fe que, tant per a mi com per a moltíssims professionals que treballam dins l’àmbit dels Serveis Socials, la Protecció del Menor i la Salut Mental Infantojuvenil (psicòlegs, treballadors socials, educadors socials, educadors i treballadors familiars), Serafín Carballo ha estat un importantíssim referent, un mestre de la sensibilitat social, un defensor de la tolerància, la humanitat i el respecte absolut envers els infants i les famílies. Ha dedicat més de 30 anys, amb total implicació, a impulsar innovacions tècniques, integrar i arribar a acords entre diferents perspectives (social, educativa, sanitària, judicial) per tal de millorar el marc legislatiu i assistencial.

És aquesta la forma que tenen els nostres polítics de reconèixer i agrair una aportació tan plena de valors humans i millores assistencials? Quina vergonya, cavallers!

Més que una destitució, allò que mereixia i mereix Serafín Carballo -d’altra banda, a punt de jubilar-se- és un just homenatge en reconeixement a la seva gran aportació i dedicació professionals.

Salut i Presència!

Compartir el artículo

stats