Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Santa Catalina, l’abandonament municipal d’una barriada

La lluita dels veinats de Santa Catalina per tenir un barri habitable ve d’enrere. L’associació Barri Cívic es va formar amb uns quants veïnats preocupats per l’ocupació de l’espai peatonitzat al carrer de la Fàbrica que, segons l’Ajuntament, havia de ser un eix cívic però que es va convertir, per desídia o interès, en un focus d’incivisme. A la zona de Sant Magí als voltants de 2012 la situació es va descontrolar per complet. 

Si hagués de marcar un moment ho faria en la desgraciada organització de les celebracions de la Copa del Rei de Vela, el Village. L’Ajuntament, a més de cedir dues setmanes un espai públic a una entitat privada, condemnava al barri a moltes hores diàries de renou insuportable, a trobar cada matí les vores i els portals bruts i al riscs que suposen centenars de persones amb nivells alcohòlics importants ocupant voravies i calçada sense control. És a dir, privatització dels beneficis i socialització de les pèrdues, en termes de despesa pública i de inseguretat i molèsties per als veinats sobre tot. Tot això es va fer públic amb denúncies i queixes que sistemàticament eren desateses i cartes a la premsa o articles periodístics que no varen tenir cap resposta de l’equip de govern de l’època. Cercant documents he trobat un article de Matías Vallés d’agost de 2012 titulat El alcalde Isern vende ruido on explicava el desgavell de l’esdeveniment i es demanava com ho podien suportar els veinats. 

La situació no va milorar gaire, tal com il·lustra un altre article, també de Matías Vallés, de juliol de 2015, amb l’elocuent títol El ruido silencia alcaldes. A la legislatura següent, 2015-2019, es varen aprovar unes ordenaces que, si no solucionaven tots els problemes, suposaven una passa endavant cap al reconeixement efectiu dels drets dels residents de barriades com la nostra, literalment invadides per bars i restaurants. Semblava, doncs, que hi havia esperança. Dissortadament, les primeres declaracions del nou regidor de Participació i Govern Interior qüestionant les ordenances -que, recordem, el seu partit havia aprovat uns mesos abans- i a favor de tornar a la permisivitat anterior, en contra dels drets i les necessitats dels veinats, ens va posar alerta i ens va indicar què en podíem esperar. 

Efectivament, el primer dia que varen afluixar les mesures sanitàries per la pandèmia hem tornat al punt de 2012: avalots al carrer de mitjan horabaixa fins a la matinada, agressions a veinats que intentaven entrar als seus aparcaments i botelles de vidre llençades a balcons de residents que protestaven pel renou. El mateix regidor va tenir el cinisme de dir en una entrevista dia 30 de maig a Última Hora que el problema era que els veinats «havien de fer un parell de voltes per aparcar» i que «els agraïa la paciència». Hi hem d’afegir que en els avalots del cap de setmana passat, per justificar l’incivisme alguns grups exigien una «llibertat» que consisteix en la potestat de trepitjar els drets dels altres ciutadans, actitud encoratjada per alguns polítics irresponsables. Per acabar, deman als responsables de les Administracions Públiques que reflexionin sobre cap on duen aquestes polítiques i que facin feina en la prevenció i el control d’un tipus d’oci que, al final, anirà en contra de la majoria. A la resta de representants polítics, que hi col·laborin. Als ciutadans, que s’animin a participar en la defensa dels seus drets, en la millora dels nostres barris i, en definitiva, en defensa d’unes condicions de vida dignes.

Compartir el artículo

stats