Després d’estar sotmès el poble espanyol a una dictadura a on mancaven els més elementals principis en drets polítics i socials. Un règim repressor que mitjançant sistemes antidemocràtics, es va convertir en una estructura d’exterminar. En aquest cas, hauríem d’aplicar la dita: no hi ha sofriment que cent anys duri. Desgraciadament, hem viscut 40 anys sotmesos a una dictadura amb una laminació constant dels drets humans. Quan a la fi, va arribar la democràcia, ens vam il.lusionar i vam creure que les decisions importants de la nostra societat serien més dialogades i consensuades. Però no ha estat així.
Hem creat un Estat, al capdavant del qual hi trobem un monarca en una posició forta entre els diferents poders. Un sistema semblant a una carcassa buida que es disfressa de democràcia. Un sistema estructuralment procliu a l’autocràcia i la tecnocràcia. És aquest el model que volem? Perquè sí és així, és possible veure com unes poques persones acumulan quasi tanta riquesa com tota la reste de la societat. Per tant, si reflexionam, cal fer la següent pregunta: té mancances el sistema polítics espanyol? Sens dubte que sí.
