Jaume Frontera. Palma
Es proclama llibertat,
cridant, des d’alguna dreta.
La gent que se sent estreta
vol avui més igualtat.
No tothom pot elegir
el model de sanitat.
El feble n’està privat
i en veu alta ho podem dir.
Si parlam de l’ensenyança,
tenim el mateix problema.
Només té arreglat el tema
qui gaudeix de gran bonança.
En el treball inestable,
s’entreveu la llibertat?
És indigne disbarat
en un país gens amable.
I si parlam de l’atur,
on roman la llibertat?
Tot el poble “empresonat”
ho passa d’allò més dur.
Hi ha llibertat a la coa
per recollir els aliments?
Abunden els elements
que mai un bon déu els lloa.
Banderes de «llibertat»
onegen massa sovint,
més pròpies del segle vint
que de l’actualitat.
Quan la crisi hagi passada,
i el pobre recuperat,
xerrarem de llibertat
un pic i una altra vegada.
