Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La Plaça de Sant Jordi i el Bisbe Planes

Miquel Ramis. Palma.

La plaça de Sant Jordi s’inaugurà l’any 1960 i a petició del rector mosén Francesc Caimari juntament amb un gran grup de veins demanaren a l’ajuntament que pogues posar el nom de «Plaça del Bisbe Planes» el batle D. Màxim Alomar ho aceptà de bon grat. Mossen Francesc Planes havia estat «vicari in capite» de Sant Jordi els anys1929-1931, recent arribat de Roma on s’havia doctorat en filosofía i teología i havia aconseguit la licenciatura en Sagrada Escritura. A Sant Jordi tengué el primer càrrec parroquial. Fou un vicari molt apreciat pel nostre poble i ell sempre tengué un gran apreci pel poble on començà l’activitat pastoral. De Sant Jordi passà a Alarò, Llucmajor, Sant Nicolau, fou també canonge de la Seu, profesor del seminari, Vicari General de la nostra diocesi de Mallorca per dues vegades i finalment fou anomenat Bisbe d’Ibiza. El nostre poble li regalà un anell de bisbe i ell, en el seu testament, deixà diversos ornaments religiosos a la nostra parròquia.

El nostre ajuntament ara vol llevar el seu nom de la nostra plaça per sustituir-lo per «plaça del poble» perqué se rumoretja si va ajudar a la represió franquista. Pel que sabem fou sempre un home cabdal, un home de seny i d’una gran senzillesa com ho mostra que l’any 1970, 10 anys després d’haver estat anomenta bisbe d’Ibiza presentà la renuncia per causa de la salut i demanà per poder entrar a les «hermanitas» on hi passà els darrers anys de la seva vida.

Tal volta hi ha que entendre les simpaties de capellans de cara al «movimiento» degut a l’assesinat de tants capellans durant le republica. A Menorca en fussilaren 39, a Ibiza 26 i en tot Espanya passaren els 7000 i cremaren esglésies, arxius…

A Mallorca n’hi hagué un, Mossen Jeroni Alomar (poquet) fussilat aquí pels faxistes per ajudar a republicans a sortir de Mallorca. A Sant Jordi el vicari Mossen Rafel Caldentey sofri per part de joves santjordies i de s’Hort des Ca, enmerdament de les parets i portes de ca-seva, com també insults i tot pel fet d’esser capellà.

Molts de capellans després es deslligaren del «moviment» per les consequències que comportà.

Compartir el artículo

stats