Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Sancta Dei Genitrix

Per a les persones que s’acosten a la religió dels nostres pares des d’una formació humanista, que demanen, legítimament, una explicació racional per tot, hi ha alguns temes que creen dificultat. Un d’ells és el de la Mare de Déu, ja que, segons els mateixos evangelis, és evident que Jesús va tenir més germans i que el culte de Maria no va tenir cap paper important durant els primers segles del cristianisme. 

Crec que en la figura de Maria s’han de distingir dos aspectes. El primer és el de mare dels creients, protectora i intercessora d’ells,basada en l´escena de la passió de Jesús amb Joan i Maria al peu de la creu, segons l´Evangeli de Joan. Crec que aquest aspecte no planteja cap dificultat i ha donat lloc a oracions tan belles com la «Salve».

L’altre és el de Mare de Déu, o del Verb encarnat, o de Jesús,concebut per obra de l´Esperit Sant. Sobre aquest tenim dos relats fonamentals, pràcticament contemporanis. Un és el que es troba al principi de l’Evangeli de Lluc, l’escena de l’Anunciació, i on sembla que el relat es pren en el sentit literal. L’altre és la dona «vestida de sol i amb els peus sobre la lluna, amb una corona de dotze estrelles», que apareix en el text de l’Apocalipsi, que té un evident sentit al.legòric. 

No podem erradicar completament del culte la figura de Maria, com tenc entès que fan els protestants, sinó fer confiança a l’Església, i deixar que la mediació i els múltiples símbols i realitats que comporta aquesta figura s’ens vagin fent evidents.

Compartir el artículo

stats