Del dicho, al interpretado y al hecho hay un buen trecho. Les paraules de Pau Dones abans de morir se poden interpretar de moltes maneres però Pau no sols vivia el present, lluitava i somniava un futur i tenia molts records i en ells també es recolzava. Que és viure el present? No tenir il·lusions ni projectes? No lluitar per a un futur millor pels teus i per la gent? Donés feu fortuna, la invertí i ha deixat els seus ben situats. Res a veure amb un vivales de viure avui i demà ja ho veurem. Morí en paratge idíl·lic. I si envers de cabretes hagués vist davallat unitats nazis, la guàrdia mora violadora o esbarts de mata- bambis, hauria lluitat igual amb cançons o d’altre manera. Ser feliç no sols és viure el present, és també lluitar amb il·lusió, aportar i sumar per a un mon millor. Sigui una besada , sigui una cançó. I com pots ajudar als demés si el que necessites ajuda ets tu? I com els pots estimar (com deia Jesús) si no t’estimes a tu mateix? Pervers egoisme egòlatra, sub- consumista i fracassat el que ens venen de viure l’avui i res més. Suca l’avui amb ganes, gaudeix de pensar en el futur i en el demés i recorda, perdona i aprèn del passat. En això nostres padrines li deien viure tranquils (de consciència) i havien patit molt i en sabien. De patir i de viure.
