Honorat Domènech Ferrer. Palma.
El triomf de les candidatures independentistes a Catalunya i la majoria de més del 50 % del cens que les ha votades, creen, o poden crear, un seriós problema al Govern i a l’Estat espanyol, que no es pot limitar a respondre-hi amb la repressió pura i simple, i empresonant la gent o obligant-la a exiliar-se.
La solució, crèim, es troba en la mateixa Constitució vigent, que distingeix en el seu articulat entre regions i nacionalitats.
El concepte de nacionalitat, però, no s’ha desenvolupat i pentura ara ha arribat el moment de fer-ho. Primer s’hauria de definir clarament què és una nacionalitat, i això no pareix difícil: És un territori amb una llengua i una història pròpies, que tenia unes constitucions i institucions també pròpies que li foren arravatades per la força(«fueros»), i amb uns partits nacionalistes majoritaris, cas de Catalunya i Euskadi.
Després s´haurien de reconèixer a les nacionalitats així definides uns drets superiors als de les autonomies, que assegurassin la supervivència de les seves característiques nacionals i els permetessin un major grau d´autogovern.
I tot això es pot fer sense modificar la Constitució, per mitjà de simples lleis o lleis orgàniques. Els juristes i els tècnics dels partits ho sabran. I també, pentura, seria necessari renovar a fons el Tribunal Constitucional a fi que els franquistes no puguin continuar obstaculitzant tot avanç democràtic.
