Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La protesta de la restauració

¿Coneixeu cap comerç que no hagi pagat l’impost d’ocupació pública durant 10 mesos del 2020 quan el confinament només en va durar 3? Les terrasses, sí. ¿Coneixeu cap comerç que hagi pogut eixamplar aquest espai públic ad libitum? Les terrasses, sí. ¿Coneixeu cap comerç al qual es permeti ocupar l’espai dels aparcaments en superfície? A les terrasses, sí. ¿Coneixeu cap comerç amb el qual la Patrulla Verda fos més que sospitosa de connivència? Idò sí: determinats bars. ¿Coneixeu cap comerç que pugui mirar cap a una altra banda quan les seves clientes fumen?

I tot i això, la restauració en massa es tira al carrer per organitzar una protesta massiva i il·legal que no respecta, ni prop fer-hi, cap casta de distanciament. No és que calgués, però aquest fet torna a demostrar la seva prepotència, el control que tenen sobre la ciutat i els seus mètodes mafiosos: si no ens donen permís, ens l’agafam. I sense que ens caigui la cara de vergonya, algunes direm que com a associació, no compartim la crida, però a títol particular bé que hi anirem.

La restauració, a força de copar titulars, ens ha fet creure que és una mena de déu, un salvador que ens redimirà de la temptació de pensar que una altra societat és possible. Per favor! Les terrasses no es dediquen a la promoció de la cultura, ni de la vida sana, ni dels avanços medicinals, ni de la tecnologia: venen patates fregides i cervesa. No dinamitzen una barriada: fan calaix. No són una ONG: despatxen begudes ensucrades i deixen fumar. I si no, consultau les veïnades del carrer Fàbrica, de la zona de la Llonja, de la plaça d’en Coll. Però la seva boca és mesura: es fan els màrtirs i s’alien amb el sector de l’hoteleria per repetir-nos una vegada i una altra que fora d’ells, res no és possible, que estam condemnats a esser una societat embambada que només pot trobar la felicitat amb una canya i una tapa. Ah, i fumant, clar.

Compartir el artículo

stats