El dos mil vint-i-u guaita
ben ple de les incerteses
que volem com a promeses
que el nostre bon cor empaita.
Pitjor que aquest any que acaba
jo ben crec que no pot ser:
hem de mantenir la fe
obviant la mala bava.
Entre tots i amb voluntat
ferma i a prova de bomba,
la mala sort mai no tomba
un poble determinat.
Ara tenim la vacuna,
per a tothom, esperança
d’uns dies de més bonançames, no podrà ser tot d’una.
Confiem que, per l’estiu,
hi hagi gran seguretat
i que tot el temps passat
el recordem com furtiu.
Que després de la salut
millori l’economia:
és possible la utopia
si ningú no nega ajut.
Per no perdre el bon costum,
a vosaltres vos desitj
un any nou sens cap esquitx
d’il·lusió feta fum.