Joan Janer i Amargós. Palma.
Nadal és desig d’esperança i enyorança de pau. La vergonya és acceptar el rebuig a tota esperança i desig de pau, com a conseqüencia d’una provocació.
Hom sent vergonya per no poder avançar, donat que aquesta coacciona i subjuga condicionant la llibertat.
Considero vergonyós (per segona vegada) el discurs (que no missatge de pau nadalenc) de l’hereu d’una dinastia imposada, com a Cap d’Estat d’aquest país, dirigit als seus pretesos vassalls.
Vivim amb la vergonya d’haver d’acceptar el concurs a la fira política d’un partit hereu també d’una ideologia totalitària imposada a la força per les armes.
He viscut un Nadal avergonyit pel desig manifestat per uns funcionaris, militars «retirats» i també recolzats per altres en actiu, desitjant l’afusellament de més de la meitat dels que vivim en aquest país.
Estic avergonyit de contribuir (obligatòriament amb els impostos que jo pago) a mantenir i facilitar l’armament a aquests il·luminats que en qualsevol altre país més enllà dels Pirineus i amb democràcia, ja haguessin estat com a mínim arrestats i fins hi tot expulsats de l’Exèrcit, mai disculpats o negada la seva existència pel Govern de torn.
Per acabar, sento vergonya per les opcions polítiques que tot qualificats de «constitucionalistes» no han volgut, sabut, o han estat incapaços d’expressar públicament el rebuig vers els membres d’un cos de l’Estat, que en cap moment han estat demanats a salvar res ni a ningú. També avergonyeix la resposta indecisa i fins i tot exculpatòria per part de la responsable política d’aquests armats en el Govern.
Acabo reiterant la meva vergonya davant d’un país que en part admet la possibilitat de suprimir-me, per fer valdre la seva essència de la unitat. Vergonya de Nadal, per culpa d’aquest vergonyós país, no tot es la pandèmia de la covid.
