Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Bons i dolents

Rafael Miquel. Palma.

Abans d’enviar aquesta carta al diari, he enfilat el carrer del Socors fins a plantar-me davant l’antiga seu del quarter d’Intendència, on vaig complir el servei militar. La meva idea era demanar si encara els quedava algun casc model Wermacht dels que lluïa quan em tocava fer guàrdia de portes. Resulta que el quarter ja no és quarter i, per tant, de cascs, ni un. El motiu de la recerca de protecció és que volia comentar algunes coses de l’autor d’un recent llibre sobre la Guerra Civil espanyola i em volia cobrir el cap per si de cas provocava alguna reacció en el novel·lista de qui m’han dit de bona font que té males puces. 

Sembla que aquest home pateix una mica de fixació amb aquesta guerra fins a l’extrem que, erigint-se en mestre, ha gosat publicar un llibret amb l’objectiu d’adoctrinar el jovent des de la seva trona patriòtica. Se’m fa difícil avenir-me amb l’escriptor quan decreta, com axioma moral, que la guerra no fou un conflicte entre bons i dolents, silenciant el fet cardinal que uns contendents es rebel·laren en armes contra la República mentre els altres la defensaven des de la legalitat. A més, si féssim un pesatge comparatiu de la «dolentia» desplegada per cada una de les parts, a les desgràcies causades pel conflicte bèl·lic, s’hi haurien de sumar les duríssimes seqüeles de la victòria dels guanyadors, que s’allargaren més de quaranta anys.

L’escriptor maleeix la classe política i no se n’estalvia cap improperi. Afirma, entre d’altres dictàmens, que la ferida de la guerra estava tancada i que quatre betzols miserables l’han reoberta per ideologia. L’escriptor, com qualsevol, també és titular d’una d’ideologia a través de la qual interpreta el conflicte i en la intenció d’aquest llibre hi queda ben palesa. Tria un escenari on ell s’hi troba com a ca seva, un paisatge estibat de soldats, bombes i trinxeres amb l’objectiu d’embeinar-nos la gran idea que en els dos marges del riu Ebre és on hi trobam l’essència d’Espanya. Segons la seva viril ideologia, són els joves mascles combatents dels dos costats els qui, amb el seu coratge en la batalla, representen la pàtria profunda espanyola. Amb aquest truc de prestidigitació ja no hi ha bons i dolents, tots són bons! Sobretot, si són mascles, espanyols, patriotes i victoriosos.

Compartir el artículo

stats