Antonio Martorell Miralles. Palma.
El mes de setembre de l’any 1980, vaig rebre una telefonada que canviaria la meva vida. La telefonada venia del Col·legi La Salle i la primera feina. El meu primer director, a més de ser exprofessor meu com alumne del col·legi de Via Alemanya, era el germà Joaquín Martín. Els meus directors han estat: els germans de la congregació: Joaquín Sanz, Pascual Muñoz, Amado Gracia, Miguel Gil, Ismael Beltrán, Victoriano Martín, Ramón Palacios, na Joana Maria Cunill i na Maria del Mar Carbonell i actualment en Joan Antoni Ensenyat (sent molt si me n’he deixat algun) de tots guard molts i bons records.
La meva felicitat es va veure augmentada, encara que amb preocupació, quan me vaig enfrontar als meus primers quaranta-nou alumnes, aquella època en la qual el professor era una autoritat, i jo, un jove de vint-i-quatre anys, m’enfrontava a un món nou i sempre m’he sentit acompanyat per tots els meus companys/amics de docència dels que aprenia cada dia.
Sempre he partit de la base que un nin que va content a l’escola ja ha après la meitat del que li correspon aprendre aquell dia, per això la meva forma de ser i comportar-me. He procurat ésser proper tant als alumnes com als pares, estant dispost a ajudar-los i procurar el millor per ells en cada moment i preparant-los per allò que els espera viure quan surten de la zona de confort que és l’escola.
Vull donar les gràcies de tot cor als pares que han confiat els seus fills a la comunitat de La Salle i que he tengut la sort i l’honor d’acompanyar en el seu creixement com a persones. Veure que aquells alumnes ara duen els seus fills m’omple de satisfacció i sobretot quan recordam vells i bells moments.
També vull demanar perdó si qualcú s’ha sentit o he fet que se sentís malament per qualque cosa mal feta, que durant quaranta anys poden ser bastants, perquè, gràcies a Déu, he tengut moltes oportunitats d’estar amb contacte amb ells, des de ser guia d’autocar amb n’Emilio Seco pare, o amb en Pepe Sánchez, vigilant dels patis, vigilant del menjador, encarregat del menjador escolar (formant un grup molt bo de monitores), animador de les primeres comunions, organitzador i responsable del viatge de fi de Primària; com a professor he passat per la tutoria del 5è del cicle mitjà d’EGB, després amb la primària, tutor del tercer cicle, coordinador del tercer cicle de primària, tutor del primer cicle, especialista en Educació Física, especialista de Religió, responsable de la Pastoral d’Infantil i Primària, cap d’estudis de primària i director tècnic d’Infantil i primària i secretari del Consell Escolar del Centre. Juntament amb en Toni Dols, en Ramon Mondéjar, en Jaume Calafat (al cel sia) animàvem la Rueta dels Carnavals acabant aquests darrers anys amb la festivitat de les Verges...
La Salle m’ha format en molts de cursos, els primers amb Lectura Eficaç i el Taquistoscopi, d’un germà francès Alain Defalque, on també va participar el director general d’Educació el senyor Bartomeu Rotger i Amengual; especialista universitari en Direcció de Centres Educatius, Especialista amb Sant Joan Baptista de La Salle de dos cursos de duració a Madrid.
Ara arriba el moment de donar pas a noves ganes de fer, noves tecnologies, noves didàctiques, nous mètodes d’ensenyament que faran que els alumnes actuals estiguin més preparats pel futur que els tocarà viure.
Gràcies, pares; gràcies, alumnes que ara són pares; gràcies, alumnes; gràcies, amics/companys de docència, sempre vos duré dins del meu cor.
