El nostre fill tenia la intenció d’estudiar, aquest curs, un cicle formatiu de grau mitjà. Se va fer la sol·licitud de plaça, per via telemàtica de manera obligatòria, el primer dia que es va obrir el termini, dia 17 d’agost. El programa informàtic va emetre el missatge pertinent que s’havia fet correctament. Dia 15 de setembre varen publicar-se les places atorgades. El nostre fill no hi era. Hi havia tres dies per fer reclamacions. El nostre fill no entrava dins aquest paquet de reclamacions.La vàrem poder fer, per escrit, uns dies més tard, seguint indicacions de personal de la Conselleria. (La resposta rebuda, per cert, no té res a veure amb les al·legacions que s’hi feien; el qui firma, Sr. Antonio Baos, director general de formació professional, en data 30 de setembre, ni la deu haver llegida; deu ser la resposta estàndard que tenen al calaix per complir l’expedient legal i que els ciutadans callin.) La Conselleria ens va reconèixer, en efecte, que dia 17 d’agost va haver-hi un error en el sistema informàtic (a Menorca hi ha hagut 100 alumnes afectats, segons informacions periodístiques; 50, segons empleats de la Conselleria; a Mallorca, uns 40). Hem demanat que ens faciliten qualque dada concreta sobre l’error en qüestió i se’ns ha dit que era una tasca mala de fer; no creim que la Conselleria disposi d’informàtics tan poc competents per no poder aclarir això, dit sigui de passada.
La solució era esperar dia 1 d’octubre, en què es publicarien les places vacants que quedaven. Dia 29, consultam el web de la Conselleria i la informació que hi figura no s’ajusta ben bé al que se’ns havien dit i escrit. Ens remeten a dia 16 d’octubre, finalment, gràcies a una resolució extraordinària de la Conselleria, feta sense dubte amb bona voluntat, però que ha perjudicat uns aspirants a plaça. Al final, tampoc, res de dia 16; a esperar si, a partir del 31 d’octubre, hi ha qualque baixa ens els instituts. Un caos de gestió i d’informació. La Conselleria no ens ha dit mentides, però sí mitges veritats i informacions difuses i esbiaixades, cosa encara pitjor.
Error en el sistema informàtic (marca destacada de la casa, d’altra banda) informacions no certes, poc clares i ambigües, respostes evasives i perdonavides. I a callar i a fotre’s: és la prepotència del poderós, com la de presidenta mateixa que no fa la bondat que es demana a la resta de població. Amb un cert esforç, podrem pagar un centre privat, altres famílies, per desgràcia no. Devers 4000 € ens costarà l’»error» de la Conselleria. Ens demanam, de manera ingènua, si l’error hagués afectat qualque fill d’un alt càrrec de la Conselleria el desenllaç hagués estat el mateix que en el nostre cas. La resposta està en el vent. Si fóssim toreros, com a mínim, ens compensarien amb 775 € al mes, com ha estipulat el soi dissant govern més progressista de la història espanyola, de què formen part els caps de la Conselleria.
Dol veure que la Conselleria tengui com a pràctiques d’actuació la de deixar els ciutadans en una situació total d’indefensió i la de negar el dret com el d’accedir, en igualtats de condicions, per errors en els seus sistemes informàtics, a un centre educatiu sostingut amb fons públics.
Hem vist aquests dies que el senyor conseller, Martí March i el senyor Antonio Baos, han aparegut pels mitjans força riallers i contents pel notable augment de pressupost per a la formació professional i pel nombre alumnes que s’hi han matriculat, cosa que està molt bé. Però no haurien de riure tant; han deixat un bon grapat de famílies humiliades i ofeses.
És curiós que l’esquerra, és un dir, a qui tant costa sumar vots, ofereixi tantes facilitats per a restar-los.
