Des de el llarg de la història de la humanitat els malalts, contagiosos, han estat separats dels altres a un lloc o altre el temps necessari, el sans i no contagiosos podien anar lliurament on be les vengues.
A finals del primer quart de segle XXI, passa que els malalts, contagiosos, van a lloure i els sans queden confinats, «segons el DCVB confinat: tancar qualcú dins un espai limitat, dins uns confins estrets», amb els contagiosos al mateix redol. És això la nova normalitat del segle XXI Senyores autoritats polítiques i sanitàries, senyors agents econòmics i socials, que vos pareix envers d’anar a sarpa la grenya, estirar i empenya el carro, tots junts, cap a la mateixa direcció a fi de treurer-lo des fang on mos hem ficat?
Autoritats i agents vos propòs unes quantes mides a prendre conjuntament per pal·liar aquesta situació conjuntural i catastròfica:
Primera. Habilitar llocs adients per poder allotjar tota sa gent que estiguem contagiats o en quarantena amb totes les garanties sanitàries i de benestar, en vigilància adequada. Llocs? Hotels, son Dureta. Els hotels així tindrien una ocupació sanitària. La gent que el necessitem derivar-mos als hospitals, que per això hi son.
Segona. Tothom que vengui a les illes, tant per mar i aire, que aporti ses proves pertinents de salut des de el origen. Noltros quan hem d’anar a un país exòtic hi anam amb ses vacunes pertinents.
Tercera. En detectar casos sospitosos d’infecció arribats del exterior derivar-los, una vegada avaluats, als llocs adients.
Complint aquests tres punts les conseqüències següents podrien ser bones, un alt percentatge de seguretat sanitària. La famosa vacuna COVID anunciada és un 90% efectiva i hi armat un rebumbori grandiós, borsa, turisme,etc.
Les illes podrien ser un corredor segur sanitàriament i per tant un bon lloc turistic. Els hotelers podrien obrir en seguretat i posar en moviment la maquinaria de recuperació turística i econòmica.
Autoritats polítiques i sanitàries, agents econòmics i socials, Tant difícil i complicat és fer això?
