Què podem fer contrala dinàmica del col·lapsede Mallorca?

Tenim indicis clars de crisis sectorials que no sabem aturar: cues de trànsit cada vegada més llargues, platges en procés d’erosió, recursos hídrics col·lapsant, augment de la temperatura del mar, avançament i caiguda de collites agrícoles, augment desbordat de la població, augment de la immigració il·legal, descens del petit comerç, pressió turística creixent, encariment dels lloguers, sortida de residents cap altres llocs, etc. Són senyals d’un canvi estructural profund. Podem anar posant pedaços com fins ara, però això no aturarà el col·lapse.

Aquest procés no afecta tothom igual. Les persones amb habitatge propi, estalvis, terres, xarxes familiars o accés fàcil a l’energia i a l’aigua resistiran millor. En canvi, les famílies de lloguer, els treballadors temporals, els joves, els immigrants i les persones dependents quedaran més exposats. En una crisi prolongada augmentaran els desnonaments, l’habitatge precari, l’economia submergida, la xenofòbia, els conflictes pels recursos i la demanda de respostes autoritàries.

Per preparar-nos seriosament cal un pacte polític i social que enforteixi la governança de la crisi, amb la creació d’un Consell Mallorquí de Resiliència, independent dels cicles electorals i amb participació institucional, social, econòmica i científica, presidit per la UIB. La seva funció seria anticipar riscos sistèmics i elaborar escenaris a 5, 10 i 20 anys. Aquest pacte serà difícil perquè els partits polítics no el volen. Se’ls haurà de convèncer.

Cal també un diagnòstic urgent de dependències crítiques: autonomia real en aliments, medicaments, energia, aigua i logística essencial. Sense aquest mapa no es pot planificar cap resposta duradora. Aquest diagnòstic s’ha de fer de pressa, amb la síntesi de molts que ja existeixen fets per diferents institucions i grups. A partir d’aquí, és imprescindible una reserva estratègica insular, amb estocs rotatoris de productes bàsics que garanteixin setmanes d’autonomia en cas de ruptura logística que ve per mar.

En paral·lel, és necessari un pla de sobirania alimentària: protecció del sòl agrari, accés a la terra per a joves i nous pagesos, cooperatives, recuperació de varietats locals i compra pública de producte local per a escoles, hospitals i hotels. L’alimentació ha de ser una infraestructura estratègica de primer ordre.

També una xarxa energètica descentralitzada, basada en teulades solars, comunitats energètiques, microxarxes i sistemes de reserva per a serveis essencials. Les renovables locals encara són insuficients davant la immensa dependència de combustibles fòssils.

Una jerarquia clara del consum l’aigua ha de ser definida abans de les crisis: primer consum humà i sanitari, després serveis essencials, producció alimentària i, finalment, usos turístics no imprescindibles. Cal reduir pèrdues, reutilitzar i adaptar el territori al clima mediterrani futur.

La transició ha d’incloure una reconversió laboral anticipada del sector turístic cap a activitats com rehabilitació energètica, agricultura, gestió forestal, cures, sanitat, transport públic i economia circular.

Cada municipi ha de disposar de refugis climàtics i xarxes comunitàries amb energia, aigua i suport bàsic. La primera resposta en crisi sempre és local, i la cohesió social és una infraestructura essencial.

Finalment, cal un sistema informatiu públic fiable que eviti rumors i pànic, amb dades mensuals clares sobre recursos, riscos i emergències en procés. Està demostrat com en el cas de la crisi humanitària de Ceuta, o la dessecació dels grans rius europeus o els incendis de França i Bèlgica, i també la sequera d’Anglaterra, que els sistemes actuals de vigilància i prospecció no serveixen per veure venir i preparar les catàstrofes ecològiques i humanitàries en el context d’un canvi climàtic intens com en el qual estem.

I si no hi ha col·lapse general? Millor. Però els col·lapses parcials ja són aquí —habitatge, aigua, població, mobilitat, litoral— i creixen amb la pressió humana. Si aconseguim anticipar-nos-hi, haurem evitat el pitjor escenari i haurem fet Mallorca més forta, més justa i més preparada per a un món incert.