Maig de 2027: duel PP–Vox

Conèixer el cos electoral és un dels consells més encertats que Quint Tul·li Ciceró va adreçar al seu germà Marc, que aspirava a convertir-se en cònsol de Roma. L’escrit, en forma de carta, és de l’any 64 abans de Crist i avui es coneix com a Manual de campanya electoral. Un altre consell també ben actual, i d’un cinisme incommensurable, és que més val prometre coses que no compliràs que respondre amb un no als votants potencials.

Margarita Nájera, batlessa de Calvià entre 1991 i 2003 entengué perfectament la primera de les regles del romà. A les darreries dels anys noranta es va conèixer el denominat Document Maquiavel, elaborat per una empresa d’estratègia electoral, que analitzava les tendències dels nous residents en el municipi. Suposadament, la socialista intentava afavorir la inscripció censal de potencials votants socialistes i dificultar la dels conservadors. Cal dir que les demandes judicials presentades pel Partit Popular i Carlos Delgado per aquest assumpte i una desena més de presumptes escàndols, acabaren arxivats per la Justícia. Això sí, després d’una dècada de tramitacions, recursos i contra recursos.

Del passat al futur. Estam a poc més de vuit mesos de les eleccions autonòmiques. La cita prevista el maig de 2027 sembla que oferirà uns resultats clars: victòria del Partit Popular i desastre pendent de quantificar de l’esquerra.

La suposada caiguda del PSOE va acompanyada del deteriorament polític de Pedro Sánchez, però sense oblidar les circumstàncies regionals del partit. Francina Armengol ha esperat al darrer moment abans d’agafar els tapins i deixar el marró a Rosario Sánchez Grau. A Na Ro, com és coneguda entre la gent propera, li lloen la formació i ganes de feina, però en el bagatge negatiu hi pesa molt que és poc coneguda. Més es conformarà a continuar estancat en el seu nínxol i no perdre quota. De Sumar i/o Podem no sabem ni si compareixeran amb garanties a la lluita.

Per tant, la gran batalla del maig de 2027 es lliurarà a la dreta. El més esperat durant el recompte de vots de la nit electoral serà conèixer la quota de Vox i quina capacitat tendra d’influir o entrar en el Govern i altres institucions de l’arxipèlag.

Marga Prohens haurà d’analitzar a fons el cens. La majoria dels nous electors seran gent vinguda de fora a qui importen entre res i gens el català, la cultura illenca i la protecció del territori. Per aquells arribats de la península o d’indrets més llunyans, però amb dret de vot, Mallorca és tan sols una mina d’or que explotar fins que s’esgoti.

L’estratègia del PP des de 2023 ha consistit a acceptar gairebé totes les exigències de Vox contra el català, a favor d’una explotació intensiva del territori i en assumptes com la protecció dels menors migrants o immigració. Però, a la vegada i contràriament al que va fer José Ramón Bauzá, ha evitat la confrontació directa amb entitats com l’Obra Cultural Balear o els moviments neoecologistes. També afirma ser partidari de la contenció turística sense haver aprovat cap mesura efectiva per evitar-la. Aquesta ambivalència serà suficient per convèncer el votant de dreta moderada i al més radicalitzat?

La ultradreta passà de tres a vuit diputats entre 2019 i 2023, de 34.000 a 62.000 vots i de poc més d’un vuit per cent de suport a quasi un catorze. Malgrat l’èxit, Vox Balears ha protagonitzat una legislatura desastrosa. Acusacions internes de malversació de fons del partit, divisions i subdivisions del grup parlamentari. Es necessiten especialistes del nivell dels vaticanistes o kremlinòlegs d’antany per conèixer on es troba cada un dels vuit diputats elegits fa menys de quatre anys. Res d’això li fa osca en les enquestes. A més a més, l’actual crisi migratòria a Ceuta afavoreix el missatge extremista dels de Santiago Abascal.

Acostumats a parlar de confrontació d’idees i electoral entre dretes i esquerres, és sorprenent haver de plantejar la convocatòria de maig de 2027 entre dreta i ultradreta, però aquest és el veritable estat de la qüestió a hores d’ara.

Suscríbete para seguir leyendo