Per a un decreixement planificat. Objectiu general i premisses inicials

La sobresaturació poblacional que patim, conseqüència d’un continuat abús de consum turístic, sense ordenar ni planificar, ens ha duit a una situació crítica estructural quasi irreversible. Els ciutadans, institucions civils, tècnics i científics ho vénen denunciant des de l’inici de l’actual legislatura. Pràcticament tothom ja n’és conscient. El Govern, de bona o mala gana per evidència demostrada diu que ho comparteix també, a la seva manera però.

És de domini públic que la solució immediata és iniciar un procés de decreixement planificat, des de curt, mitjà i llarg termini. Amb això, el Govern, erre que erre, no ho vol acceptar, ni tan sols eliminar les mesures que han anat implantant que han provocat, per a més inri, any rere any un increment de saturació. És preocupant que arran de la manifestació massiva (70.000 manifestants més els que no hi pogueren anar) en contra del model de desenvolupament actual no n’hagi pres nota ni reaccionat. Els ciutadans tenim dret a una resposta sobre el qual massivament hem demanat. Govern i Consell han fet allò que se sol dir «no ho sap no ho contesta», equivalent a menyspreu cap als ciutadans.

Planificar és prendre les mesures adequades per aconseguir una idea, un fi o un objectiu general. Orienta sobre les peculiaritats del mercat, dirigeix les actuacions i elabora les estratègies més adients per assolir els objectius desitjats. En el nostre cas es tracta de sortir d’un escenari real, que en la dinàmica actual comprovam ens du cap a un caos irreversible i que voldríem convergir cap a un escenari desitjat, és a dir un nou model turístic integrat dins el medi ambient i amb sinergies cap a un desenvolupament global sostenible.

El procés de planificar és senzill, però molt complex perquè sigui integral. Consisteix a estudiar, analitzar, classificar, jerarquitzar, avaluar... totes les variables i factors, agents i components del sistema turístic. Des dels recursos, productes, demandes, oferta actual i potencial, fins al resident, que en definitiva és qui té el dret i l’obligació de decidir quin turisme vol i, quantitativament, fins on en vol (ja ho demana massivament i el Govern té l’obligació d’atendre la demanda). Arribar a unes conclusions i diagnòstic final per poder decidir les propostes a dur a terme. Massa sovint es comet l’error de fer propostes (per norma per afavorir només les activitats econòmiques dels productors) abans de fer un procés complet de planificació, amb el perill d’aplicar solucions a problemes erronis, equivocats o incerts.

A partir de l’objectiu general o idea el primer a tenir en compte són una sèrie de premisses, conceptes obligats, eliminació de mesures en vigor que poden distorsionar i entrar en contradicció amb l’objectiu pretès, que poden ser d’actuació immediata, com: tornar a implantar la moratòria de places que ja hi havia; limitació d’arribada de vehicles i cotxes de lloguer; eliminar les noves mesures de desprotecció d’espais naturals; importantíssim derogar la legalització d’edificacions i construccions il·legals; no permetre turisme vacacional a zones urbanes i evitar-ne més a zones rurals; evitar gran increment de xalets a zones rurals; tenir ben en compte els factors que obligatòriament han de ser limitadors per activitats econòmiques (l’aigua n’és un bon exemple, no és just n’hàgim de fer sacrifici mentre uns altres facin negoci d’un bé públic que ja no és suficient per a necessitats bàsiques i prioritàries), etc. D’una altra banda, el marc conceptual de què és el turisme: no entendre-ho com activitat econòmica convencional en ell mateix sinó com un servei i bé públic susceptible, això sí, de generar multitud d’activitats econòmiques (de bones i de perjudicials); activitats que han de deixar de ser subvencionades i tenir exempcions fiscals amb doblers públics, que hem de suportar els ciutadans (no tenen sentit subvencions a qui generen molta riquesa per a pocs i empobreixen de cada vegada més una majoria). Sens dubte hi ha d’haver mesures dràstiques (a curt, mitjà i llarg termini), ja que és dràstica la situació, producte d’un embafament i la cura per això, dissortadament, és la purga.

Com he indicat, un procés de planificació és complex, i més en la nostra situació. Només he pogut exposar, sintetitzat, les pautes prèvies de l’inici. Continuarà. En el pròxim podem tractar l’ordenació de l’oferta turística i el confós concepte de qualitat.